Dis, Apr 29, 2017

Preguntes frequents

Informació General

P: Què és el Projecte MobiGuide?

 R. El Projecte MobiGuide és un projecte TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) fundat sota el patrocini del Setè Programa Marc de la Unió Europea. El Projecte involucra 13 organitzacions - sòcies de 5 països diferents. Els membres del projecte MG estan desenvolupant un sistema de guia omnipresent que recolza les decisions mèdiques basades en les directrius de les Guies Clíniques, personalitzades i segures, per a metges a través d'interfícies web i per a pacients a través de Smartphones, de telèfons intel·ligents. La guia és específica per a cada pacient segons la seva Història Mèdica Personal emmagatzemada en un registre personal de Salut que integra, semànticament, dades obtingudes dels registres mèdics de l'hospital i de dispositius portàtils.

 

P: Què és el sistema MobiGuide?

R: El MG és un sistema d’orientació per a pacients que dóna consell “a tot arreu, a qualsevol moment”. “A tot arreu” significa que donarà suggeriment allà on es trobi i “a qualsevol moment” significa que aquesta guia no es limita a hores d’oficina sinó en el moment que ho necessiti. La seva ubiqüitat s’assoleix en tenir repartit el suport a la decisió entre el servidor del sistema de suport per a la presa de decisions, DSS, que té la informació sobre la història clínica del pacient i el sistema de suport del mòbil mDSS, que opera en l’entorn local del pacient. Aquest entorn local del pacient consisteix en el telèfon intel·ligent i un conjunt de dispositius portàtils que actuen independentment, mentre es rep informació del servei central i les dades de control que registren els dispositius. La informació provinent del DSS central esdevé de les Guies Clíniques basades en l’evidència que es troben en el CIG (Computer Interpretable Guidelines), el sistema informàtic que les interpreta. Per personalitzar aquest sistema CIG es fa tenint en consideració les preferències del pacient (per exemple: els horaris habituals dels àpats permet apropar els recordatoris abans o després d’haver menjat) i el context on es mou (per exemple: els horaris de l’exercici són més relaxats durant les vacances).

Un anàlisi retrospectiu de dades permetrà avaluar l’adhesió al tractament i indicarà les recomanacions que han demostrat ser més beneficioses segons el context del pacient.

P: Què és el pilot del MobiGuide?

R: El sistema pilot o de prova s’ha desenvolupat per als dominis de (a) diabetis gestacional amb o sense hipertensió i (b) fibril·lació auricular. Duran el Projecte MobiGuide, grups de pacients que compleixen els criteris d’inclusió (aquests criteris d’inclusió es trien pels metges de l’equip del MobiGuide seguint el diagnòstic mèdic basat en les Guies Clíniques) i que firmin el Consentiment Mèdic adient, se’ls ofereix la oportunitat de participar en la prova pilot, per tal que el MobiGuide pugui ser avaluat.

 

P: Si jo fos un pacient que participa en la prova pilot, com pot el sistema MG ajudar-me a adherir-me a les recomanacions del meu tractament?

R: El MobiGuide està dissenyat per ajudar a adherir-se al tractament de diverses maneres:

  • Amb recordatoris personalitzats – El sistema inclou accions de tractament, com registrar mesures (p.e.., mesura de glucosa en sang, mesura de pressió arterial), i oferir taules de planificació per a prendre els medicaments, controls sobre la dieta i l’exercici. Un cop definides les preferències de les activitats sobre les que vol rebre recordatoris i en quins moments (com mesurar la glucosa 15 minuts abans de l’esmorzar els caps de setmana, fer exercici o prendre la medicació) el sistema ho portarà a terme.
  • Feedback –  El sistema li proporcionarà feedbacks sobre el seu estat de salut i l’acompliment del seu tractament.
  • Alertes – El sistema l’avisarà en cas que ho necessiti. Si cal, li proposarà que es posi en contacte amb el seu equip mèdic, a qui també se li enviarà la informació.
  • Emmagatzematge de dades – El sistema recollirà les dades mesurades i les enviarà al seu metge.
  • Modificant el seu context personal i adaptant-se als seus canvis – El sistema serà capaç de fer recomanacions preestablertes en funció de les seves pròpies característiques, com els horaris de les vacances, si té algú que l’ajudi o no, etc.).
  • El sistema és sensible a les dades que recull i quan la qualitat és baixa pren mesures per augmentar-ne la seguretat (per exemple: Li pot demanar que torni a introduir-les).

 


Seguretat, confiança i privacitat

P: El sistema reemplaça els metges?

R: El sistema no pretén substituir cap metge, i els pacients es guien d'acord amb els procediments habituals utilitzats en l'actualitat pels seus propis metges, a la vegada que proporciona feedback, recordatoris i alertes que augmenten el compliment i la seguretat. Els dispositius mèdics comercials utilitzats com a sensors compleixen amb les normes de seguretat pertinents i s'han certificat com a segurs per al seu ús.

P: Com puc saber que les recomanacions del sistema es basen en l'evidència clínica?

R: El projecte MobiGuide està treballant amb clínics experts i amb les directrius clíniques més més actualitzades fins a la data per garantir que les recomanacions del sistema estan comprovades. El sistema MobiGuide és avaluat per un comitè expert de la Unió Europea per certificar que totes les recomanacions es basen proves.

Les directrius que el projecte MobiGuide utilitza són:

  • Per al domini DMG – El MG utilitza una adaptació de les Guies Clíniques Internacionals més comunament implementades, SED, ADA, NICE, AACE i ACOG.

P: Com puc assegurar-me que la meva informació està protegit en termes de privacitat i seguretat?

R: El sistema segueix el què es coneix amb el nom en anglès “Privacy by design” terme encunyat recientment, que vol dir que segueix uns principis pels quals el disseny del sistema fa complir la privacitat i la seguretat utilitzant els mecanismes:

  • d’autenticació per verificant que "vostè és qui diu ser";
  • per verificar que "se li permet fer el que està tractant de fer";
  • de percepció, on permet als usuaris ser informats de l'ús fet amb les seves dades.

El disseny del sistema de seguretat i privacitat té en compte la normativa de protecció de dades europea/nacional pertinents, per assegurar-se que només es proporcionarà la informació de salut que sigui necessària, només per a les parts autoritzades i per als fins autoritzats, que sigui en benefici dels pacients.


Utilització del sistema

P: Puc començar a utilitzar el sistema de MG?

R: El sistema pilot està, ara per ara, en procés de desenvolupament i serà el primer en ser avaluat per grups de pacients en les proves del MobiGuide durant el 2015. En acabar aquestes proves, l'equip MobiGuide elaborarà un full de ruta per a la futura implementació del sistema en la pràctica clínica habitual.

Per mantenir-se actualitzat sobre el projecte, si us plau subscrigui’s al nostre butlletí.

 

P: Què passarà si el sistema detecta que alguna cosa no funciona bé?

A: En el cas que el sistema detecti que alguna cosa està malament donarà avís tan al pacient com al personal mèdic. Per a cada domini clínic el sistema actuarà segons la guia clínica corresponent i seguint les accions específiques definides pel metge.

P: Com puc veure les dades que el sistema recull?

R: Les dades recollides s'envien al seu metge. Vostè pot veure algunes de les seves pròpies dades en el sistema MG. Si en vol veure més, pot sol·licitar-les al seu metge. El metge té la responsabilitat final per veure les seves dades i proporcionar-li els informes mèdics.

P: Com puc transferir les meves dades al metge?

R: El metge té una connexió per veure les dades de manera que no és necessari que vostè les hagi de transferir.

P: Qui m'explica com utilitzar el sistema? Si jo no domino com treballar amb els dispositius, serà un problema per poder treballar amb el sistema?

R: Tots els pacients inscrits en el projecte pilot del MobiGuide rebran una formació abans de començar a utilitzar-lo. En cas que sorgeixi qualsevol pregunta o problema, el pacient podrà contactar amb la seva infermera o l'equip tècnic del projecte per rebre ajuda mentre estiguin fent el pilot del sistema MobiGuide.

P: Quan s'utilitza el sistema de MG, puc utilitzar el meu propi Smartphone i dispositius de control (com per exemple: el glucòmetre)?

R: El sistema MG utilitza un disseny que ens permet connectar els diferents dispositius. Durant la prova pilot, oferirem tots els dispositius Smartphone inclós. Si vostè està utilitzant dispositius alternatius (per exemple, el seu propi glucòmetre), si us plau consulti el seu metge si pot usar el seu propi dispositiu.

P: He de introduir una gran quantitat d'informació per tal d'utilitzar el sistema?

R: No, el sistema redueix la quantitat de dades que s’han d’introduir pel pacient, ja que en la majoria dels casos, el sistema rep les dades directament des del dispositiu i dels registres mèdics de l'hospital. En alguns casos, quan la qualitat de les dades sigui dubtosa, se li demanarà al pacient que les confirmi.

P: Com m’involucro juntament amb el meu metge en el procés de decisió?

R: Algunes de les decisions mèdiques han de seguir les Guies mèdiques mentre que d’altres requereixen compartir la decisió entre el pacient i el metge. En aquest cas, en el moment de donar-se d’alta i durant els mesos següents, quan el sistema estigui en servei, vostè es trobarà en el procés de presa de decisions seleccionant les seves preferències i la seva informació personal. El seu metge l’ajudarà a aclarir quins tractaments amb les seves conseqüències, són els més apropiats a les seves preferències i li són més útils per a vostè.

P: Com s’ espera que jo actuí amb el sistema?

R: S'espera que interactuí amb el sistema viat l'ús de l’aplicació per Smartphone MobiGuide.

P: Si em trobo amb una situació nova que jo no puc parlar amb el meu metge, què s'espera que faci jo?

R: En aquest cas, vostè ha de seguir amb les recomanacions de tractament que li han donat i demanar una nova hora amb el seu metge per tractar de definir les recomanacions més adequades a la nova situació.

P: Quan he contactar amb el meu metge?

R: Al començament de l'estudi, el seu metge li facilitarà un programa de visites seguint el protocol i les necessitats mèdiques. En el cas que passi alguna cosa inesperada, vostè ha de seguir la rutina habitual amb el metge i seguir les mateixes pautes de contacte amb ell (per exemple, trucar a la clínica). En cas que el sistema detecti que alguna cosa no va correctament el sistema li aconsellarà que es posi en contacte amb el seu metge. En cas d'emergència vostè no ha d'esperar a una avaluació del seu metge, sinó dirigir-se al servei d'urgències més proper.

P: Com considera el sistema les meves preferències?

R: En començar, el seu metge entra les seves preferències dins el sistema i defineix les recomanacions del seu tractament basades en les seves dades mèdiques, el seu context personal i de les seves preferències.

P: Com sé si estic fent servir el sistema correctament?

R: El sistema li indicarà si s’està entrant dades errònies o si detecta que no s’està utilitzant adequadament. En qualsevol cas, el personal de MobiGuide estarà disponible per a proporcionar suport addicional segons l'acord el nivell de servei indicat en el full de consentiment informat del pacient.

P. Com rebré informació de si estic complint amb les recomanacions i pel que fa al meu estat de salut?

R: El sistema li enviarà indicacions sobre si està complint o no amb les recomanacions de tractament del seu metge. Per saber com està de salut, algunes dades les podrà veure des del seu Smartphone.

P: Com rep el meu metge informació sobre la meva adherència?

R: El seu metge pot accedir les seves dades per fer el seu seguiment i comprovar el seu estat de salut. Adés, si el sistema detecta que tal com va poden augmentar els seus riscos, el mateix sistema informa al seu metge.

P. Hauré de instal·lar actualitzacions? Si és així, quan?

R: Quan s’apunti al sistema MobiGuide se li proporcionarà un Smartphone amb l’aplicació MG instal·lada on ja hi ha l'opció d'actualització automàtica activada. Vostè podrà ajustar el context personal i canviar les seves preferències en qualsevol moment.

P: Com sé segur que les dades estan actualitzades?

R: El sistema s'actualitza a través de l'opció automàtica de l'aplicació (veure pregunta anterior). Adés, els sensors del sistema que estan connectats al Smartphone recullen totes les dades fins l’últim moment, tota l’estona. El sistema “backend” s'actualitza contínuament cada vegada que hi ha connectivitat a Internet. Si no hi ha connexió, les dades es guarden fins que es restableix. Vostè no cal que faci res al respecte. El sistema reacciona segons les dades recollides, si està massa temps sense connectar, el sistema l’avisa a vostè i al seu cuidador.

P: Com puc informar sobre el sistema? Ho he d’enviar al meu metge, infermera, o directament als tècnics?

R: Vostè podrà accedir a l’espai del projecte MG i proporcionar informació directament als tècnics. També pot demanar-li a la seva infermera o metge que enviïn els seus comentaris. Si no pot amb una connexió a Internet pot trucar al seu metge / infermera.

P: Puc saber com és la rutina diària amb el sistema MobiGuide?

R: La següent història explica un exemple d’un pacient i l'ús habitual del sistema MG.. La història tracta d'una pacient fictícia anomenada Montse que desenvolupa diabetis durant l'embaràs (aquesta condició es coneix com diabetis gestacional o GDM,). La versió GDM del sistema MobiGuide ajuda a la Montse i el seu equip mèdic al monitoratge i control de la seva condició.

  1. La inscripció a MobiGuide:

La Montse és una dona embarassada de 34a que pateix diabetis gestacional. El seu embaràs es controlava al seu Centre d’atenció primària (CAP) fins que se li diagnostica diabetis gestacional, llavors se la deriva per aquest seguiment i tractament a l'hospital. A l'hospital, rep la informació sobre la seva malaltia, els tipus de teràpies, el control de la glucosa en sang i els aspectes nutricionals.

Les dades mèdiques s’enregistren i emmagatzemen electrònicament a l’EMR (Història Clínica de l’hospital) per a comprovar el diagnòstic i determinar les passes del seu tractament. Com a exemple, el test de tolerància oral a la glucosa (TTOG) realitzat al CAP també s'emmagatzema a l’EMR.

En Jim és un endocrinòleg de l'Hospital. En Jim i la Montse es reuneixen a l'hospital. En Jim explica a la Montse la progressió de la diabetis gestacional. Li comenta que ella compleix les condicions per utilitzar com a guia, el sistema MobiGuide. Li explica els avantatges i desavantatges, i la Montse accepta donar-se d’alta i utilitzar el sistema. Després de l'explicació, en Jim li presenta la documentació i ella firma el consentiment informat i resta de formularis per entrar en el Sistema Mobiguide.

En Jim inicia el procés d'inscripció de la Montse. Aquest procés consta de quatre passes principals: (i) Acoblament d’històries entre l’EMR i el PHR del sistema, (ii) l'assignació de guia clínica informatitzada corresponent i personalització de la pacient, (iii) l'activació del sistema en el mòbil del pacient i (iv) inici del procés amb el pacient.

  1. Assignació de la Guia Clínica i personalització:

En Jim fa el segon pas del procés. Segons els resultats del Test de tolerància oral de glucosa, ratifica el diagnòstic de Diabetis Gestacional de la Montse. Es tria la Guia clínica informatitzada per a la Diabetis Gestacional i es configura segons la situació personal de la Montse, amb les especificacions més endavant detallades. El sistema desa aquesta informació per a futures personalitzacions.

En Jim i la Montse estudien l’entorn personal de la Montse (p.e. li pregunta sobre les seves pautes diàries) i seleccionen dos tipus de situacions: Habitual i Vacances. A cada una li assignen una rutina i una semi-rutina de Dieta i Horaris. Es torna a verificar el tractament per confirmar l’efecte pre definit pel tractament mèdic. Aquestes assignacions es recullen en la Història personal de la Montse dins el MobiGuide.

Defineixen també les seves preferències sobre els àpats i els horaris que fa al dia, i marquen els que s’han d’associar a lectures de glucosa en sang, pels que s’enviaran recordatoris. Deixen per defecte 30 minuts, que indica el temps d’avís abans de l’anàlisi. Aquest temps pot ser modificat tant des de la unitat d’interfície del metge o la del pacient.

Detallen que la Montse fa tres àpats: L’esmorzar a les 8:00, dinar a les 12:00 i sopar a les 19.00, però durant les vacances ella prefereix endarrerir-ho tot 1 hora. Aquestes preferències s’emmagatzemen a la PHR.

En Jim fa el tercer pas del procés, proporciona un Smartphone i els dispositius (que per a Diabetis Gestacional són un glucòmetre i un detector d’activitat física) i amb el programa de demostració de l’aplicació li ensenya tot el funcionament a la Montse. També li dóna un nom d’usuari i una contrasenya.

Junts activen el sistema MobiGuide des del Smartphone. L’app li demana que introdueixi el nom d’usuari i la contrasenya. El sistema fa les comprovacions i li demana a la Montse que registri una contrasenya personal.

S’ha de seleccionar un context i la Montse pressiona el d’Habitual.

El MobiGuide mostra un missatge que diu: “Enhorabona, ja estàs en el sistema MobiGuide. A partir d’ara rebràs les recomanacions”

  1. Rutina diària

La Montse viu el seu dia a dia. En funció del pla establert, es fa 4 controls de glucose de forma regular (4 vegades, a les hores predeterminades). Avui dina a la cantina de la feina. Sap que s’ha de fer un control després de dinar de manera que utilitza el glucòmetre i hi apropa l’smartphone perquè s’hi registri la dada.

La Montse entra en l’app del MG, navega fins la pantalla dels registres de glucosa i hi introdueix el resultat. En els últims tres dies els resultats han estat correctes. El sistema MG detecta els bons resultats i envia un missatge dient: “Felicitats, està seguint les recomanacions de monitorització de glucosa molt bé”

L’edifici on es troba té parets gruixudes i la cobertura d’Internet és baix. De tota manera, tota la informació queda enregistrada a la PHR.

  1. Detecció de baix compliment

Ha passat una setmana, durant la qual la Montse treballa en un important reportatge. Com a conseqüència, a vegades es descuida de fer els controls de glucosa. Adés, ella mateixa indica, que al menys un cop, no ha seguit la dieta prescrita. Avui fa el dinar al parc, treu l’smartphone per fer el control de glucosa i introduir la informació sobre la dieta, que no és el què estava acordat i així ho marca. Introdueix també el resultat del control de glucosa que és 115, normal. El sistema MG detecta que no s’ha seguit el tractament dues vegades en 3 dies, la Montse no ha seguit les indicacions de dieta i no s’ha fet els controls de glucosa durant 3 dies, de manera que envia un missatge al Servei Mèdic informant de la situació.

A l’hospital, en la visita dels pacients, en Jim també ha d’entrar la seva contrasenya de metge i accedeix a l’historial de la Montse, i veu un missatge de no – seguiment i un suggeriment que només prement un botó pot enviar a la Montse un missatge de reforçament educatiu, cosa que decideix fer i a la Montse li arriba: “Recordi que és molt important que segueixi les recomanacions de fer-se els controls de glucosa i que segueixi les pautes dietètiques”.

  1. Detecció de nivells de glucosa falsos

El següent matí, el MG li recorda que ha de fer el control de glucosa de l’esmorzar. Entra la contrasenya i introdueix el valor 193 mg/dL de glucosa en sang. El sistema reconeix que aquest valor és molt elevat (comparat amb els valors anteriors enregistrats) i li mostra que potser hi ha un error en el valor entrat. El sistema demana a la Montse que torni a entrar-lo. La Montse s’adona ràpidament de l’error, estava endormiscada i ha entrat un valor incorrecte. Volia posar 93 mg/dL. Per sort, té l’oportunitat de corregir-ho. El sistema reconeix el valor que està més proper als valors normals i l’emmagatzema en el PHR.

  1. Bon control metabòlic

La Montse és conscient del període de no adherència. Durant el passat mes, va ser molt responsable enviant els controls de glucosa. Perquè els resultats donaven valors normals al llarg del període, el context de bon control metabòlic és real per a la Montse. El sistema ho reconeix i envia un missatge a en Jim per indicar-li que potser fora bo reduir la freqüència dels controls de glucosa. En Jim entra al seu programa i veu la recomanació. Hi està d’acord i l’accepta. El sistema llavors envia a la Montse la nova proposta. Després d’aquest anàlisi del sistema MG, la Montse rep el missatge que l’indica que pot fer els controls dos cops per setmana en comptes de cada dia: “Els seus nivells de glucosa mostren que porta un bon control glucèmic; pot reduir aquests controls diaris a dos per setmana” (3 o 4 cops al dia però només 2 vegades per setmana).


Fibril•lació Auricular

P: Què és la fibril•lació auricular?

R: La fibril·lació auricular és una alteració del ritme cardíac, en la que l’àrea del cor que controla normalment l’estímul elèctric (el node sinusal) es veu alterada per una activitat d’altres parts de l’aurícula dreta o esquerra (les aurícules són les càmeres superiors, de les quatre que té el cor). Com a resultat d’aquesta activitat elèctrica, l’aurícula va sense ordre ni concert i el ritme i els batecs esdevenen irregulars.

AF

P: Quins són els símptomes?

R: La majoria dels símptomes que noten les persones que pateixen fibril·lació auricular són palpitacions, sensació de cor accelerat i batec irregular. Altres símptomes són dificultat respiratòria (en repòs o durant l’exercici), mareig, síncope (pèrdua de coneixement que dura només uns segons i es recupera espontàniament) fatiga i cansament. També pot esdevenir una angina de pit (dolor al pit provocat per una disminució de la irrigació sanguínia al cor).

P: Quines són les conseqüències de la fibril•lació auricular?

R: Tret d’algun cas excepcional, la fibril·lació auricular és una arítmia que no posa la vida en risc. Tot i això, les complicacions poden tenir efectes molt seriosos, de fet, la fibril·lació auricular és la causa principal de les apoplexies (Vessament cerebral).

P: Amb quina freqüència es presenta la fibril•lació auricular?

R: La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia cardíaca més freqüent (present en un 0.5% de la població adulta). El risc de malaltia augmenta amb l’edat: per sobre els 65a, el percentatge de gent amb FA augmenta al 5% o més. Rarament es presenta en persones que no tenen cardiopaties estructurals associades (que no tenen patologia cardíaca prèvia). Aquests casos representen aproximadament un 10 – 15% de tots els pacients amb FA i poden estar causat per defectes genètics (mutacions) i pot haver herència genètica (és a dir, algun familiar també ho pateix). En la majoria dels casos, l’arítmia succeeix en pacients que ja pateixen altres problemes del cor com hipertensió arterial, malaltia arterial coronària o malalties que involucren les vàlvules cardíaques. Per exemple, del 30% al 80% de pacients que són operats de la vàlvula mitral tenen fibril·lació auricular. També passa amb les persones que han patit cirurgia cardíaca. En aquests casos, si el diàmetre de l’aurícula és normal, l’arítmia quasi sempre desapareix al cap d’uns dies.

P: Quins tipus hi ha de fibril•lació auricular?

R: Després del primer episodi de fibril·lació auricular és molt important diferenciar si l’arítmia va ser espontània (cor sa) o induïda per altres raons. Un curós anàlisi dels símptomes pot ajudar. Cal tenir present, que no tots els episodis de fibril·lació auricular són detectats o reconeguts pel propi pacient, fet que dificulta el diagnòstic. En els pacients que han patit un mínim de dos episodis de fibril·lació auricular amb recuperació instantània del ritme sinusal, dins un període de 7 dies, l’anomenem fibril·lació auricular paroxística, (a vegades també es coneix com a “recurrent”). Si els episodis duren més de set dies o si cal intervenció mèdica per a restablir el ritme normal del cor, es classifica la fibril·lació auricular com a persistent. En el cas que la intervenció mèdica no sigui suficient i la fibril·lació auricular es mantingui per més de 7 dies, es defineix com a permanent. Val a dir que, aquestes categories no són mútuament excloents, doncs, una persona pot tenir períodes d’un tipus o de l’altre.

P: Quines són les conseqüències més importants de la fibril•lació auricular?

R: La fibril·lació auricular és més preocupant per les seves complicacions que per la pròpia arítmia. De fet, la fibril·lació auricular està sovint associada a altres patologies cardíaques (com per exemple defectes valvulars, dilatació de les càmeres cardíaques, malaltia arterial coronària, diabetis, hipertensió). De manera que, l’evolució clínica depèn també de les anomenades “comorbiditats patològiques del cor” (altres malalties del cor). La fibril·lació auricular és causa de complicacions cardiovasculars (per exemple, pot agreujar una insuficiència cardíaca) i minvar la tolerància a l’activitat física. La complicació més severa és quan s’acumula sang a les aurícules (degut a la descoordinació de les contraccions). Això provoca la formació de coàguls (trombes) adherits a les parets de les aurícules. Si el coàgul es separa de la paret és arrossegat per la sang circulant i va en direcció a les arteries del cervell (per la pròpia anatomia) de manera que poden obstruir-les causant un accident cerebrovascular (AVC). Aquesta és la raó per la qual la fibril·lació auricular es tracta habitualment amb fàrmacs anticoagulants.

P: Quines són les línies de tractament?

R: Es segueixen dues vies principals: Una que anomenem Cardioversió, que tracta de restablir el ritme normal “sinusal” (és l’estratègia de control del ritme, com es produeix el batec) o el control de la freqüència cardíaca (estratègia de control de la freqüència, la velocitat dels batecs x minut). L’estratègia del ritme, si és efectiva, permet minorar els símptomes i riscos descrits abans i fins i tot, comporta deixar de prendre els anticoagulants. El manteniment del ritme sinusal, però, és sovint difícil o impossible, especialment quan l'ecografia mostra un augment en el diàmetre de les aurícules. Les possibilitats de la teràpia es centren llavors en l'ús de fàrmacs antiarítmics (pastilles) o es fa l’ablació per radiofreqüència.

P: Què és l’ ablació per radiofreqüència?

R: L'ablació per radiofreqüència (ARF) és un procediment invasiu en el que es provoquen unes petites cicatrius a les aurícules per aturar l'arítmia. La idea és que mitjançant aquestes lesions (produïdes amb ones de ràdio) es fa impossible la conducció elèctrica que provoca les arítmies. Hi ha diferents maneres de fer l’ARF però totes requereixen la inserció d'un fil (catèter) a les aurícules, dreta i esquerra. Els catèters s'insereixen generalment a través de l'artèria i la vena femoral (es pot fer també, d’altres formes). El cirurgià enregistra primer una imatge de l'activitat elèctrica de les aurícules per seleccionar la zona problemàtica i hi aplica l'energia de RF. Al final del procediment, el metge torna a provocar una fibril·lació auricular per verificar que l'arítmia ja no es produeix. En alguns casos però, l’ablació no és completa i les arítmies tornen a aparèixer encara que el resultat inicial de l’ARF hagi estat satisfactòri.

P: Quin procediment és més efectiu?

R: El més important a considerar és que l'eficàcia de la teràpia depèn de les comorbiditats cardíaques. Per exemple, la teràpia és més efectiva quan la fibril·lació auricular es produeix en un cor normal que en pacients que ja tenen alguna malaltia cardíaca, valvular o amb el diàmetre de les aurícules dilatades. Per tant, tractar la causa de la fibril·lació auricular és si més no, tan important com el tractament de l'arítmia. Ni la medicació ni ablació són completament efectives i la possibilitat de recaure està entre el 40% i 50%. La tècnica de l'ablació ha fet avenços notables en els últims anys, tot i això, hi ha diversos pacients per a qui “l'estratègia de control de la freqüència” és l'única opció viable. En aquests casos, per optimitzar la freqüència cardíaca (en repòs i durant l'exercici), l'ús adequat dels medicaments i l'administració d'anticoagulants és extremadament important per millorar la qualitat de vida del pacient.

P: Quina és la intenció del Projecte MobiGuide?

R: El MobiGuide és un projecte Europeu que desenvolupa un sistema innovador de telemedecina per ajudar als pacients amb malalties cròniques, la fibril·lació auricular entre d’altres.

El sistema de telemedecina MobiGuide permet als pacients que pateixen fibril·lació auricular, fer un control des de casa, proporciona indicacions clíniques i “suggeriments guiats basats en el coneixement”, així com l’accés a aquesta informació per part del seu metge.

El concepte “basat en coneixement” es refereix a l’última evidència científica sobre els millors tractaments per a la fibril·lació auricular que es pot trobar en “Guies Clíniques”. Les Guies Clíniques són documents creats per Comitès de científics experts, una “guia clínica” recull totes les troballes científiques per a les possibles diverses circumstàncies.

El concepte “suggeriments guiats” és un aspecte innovador. El MobiGuide és un sistema intel·ligent que comprova contínuament els protocols mèdics i envia recomanacions basades en la integració de les dades clíniques del pacient amb les proves mèdiques que registra. El nucli del sistema MobiGuide consisteix en un programari "intel·ligent" capaç d’identificar les recomanacions de les guies mèdiques que millor s'adapten a la situació clínica de cada pacient i pot presentar-les al seu cardiòleg, perquè decideixi si ho accepta o modifica les solucions proposades. A més a més, el MobiGuide és capaç de tenir en compte les preferències personals del pacient, quan les opcions no són estrictament necessàries o predeterminades per la situació clínica.

P: Quin tipus d'informació es facilita al pacient?

R: El MobiGuide pot ajudar al pacient en la gestió diària del seu tractament, per exemple, pot enviar un recordatori cada vegada que el pacient s’hagi de prendre una píndola. El sistema pot gravar un electrocardiograma i enviar-lo al metge (la gravació també es pot fer a petició del metge). El pacient pot utilitzar el telèfon intel·ligent per introduir informació important, com els símptomes o la pressió arterial i els metges hi accedeixen de manera que tenen informació útil i actualitzada per al control clínic sense la necessitat que el pacient hagi d’anar a l'hospital, físicament cada vegada. Per últim, el MobiGuide pot ajudar al pacient a seguir millor el seu pla d’entrenament físic.

P: Com el MobiGuide m’ajuda a millorar el meu estat mèdic?

R: El MobiGuide recull la informació clínica disponible des del moment que s'inicia i l'integra amb la informació que proporcionen els sistemes de sensors i de recopilació de dades clíniques en línia. Els sensors (gravadora de ECG, tensiòmetre) recopilen dades que s'integren junt amb la informació dels medicaments que està prenent (el MobiGuide està preparat per a la gestió dels sistemes complexos de tractament). Les dades són processades pel sistema "expert" que és capaç d'extrapolar la guia/s apropiada/es i les preferències personals del pacient. Per exemple, si el sensor de l’electrocardiograma detecta un nou episodi de fibril·lació auricular el MobiGuide és capaç de recomanar al pacient de prendre un tractament específic ("pill in the pocket " que és un medicament que alguns pacients de fibril·lació auricular prenen puntualment si es presenta la fibril·lació, seguint la prescripció del seu metge). Una altra funció important del sistema és la de d’ajudar al pacient a seguir adequadament, el tractament de medicaments anticoagulants receptats pel seu metge.


Diabetis Gestacional

P: Què és la diabetis gestacional?

R: La diabetis gestacional és un tipus de diabetis que es diagnostica durant l’embaràs. Com altres tipus de diabetis es caracteritza per nivells de glucosa en sang massa elevats.

P: Com pot el MobiGuide millorar la meva salut?

R: El MobiGuide recull la informació mèdica disponible al mateix temps que el sistema s’inicialitza i l’integra amb la informació que es rep dels sensors i les dades mèdiques introduïdes en el sistema. La informació s’envia a la part del sistema MobiGuide que considerem “expert” perquè les compara amb la informació proporcionada per les Guíes Clíniques i les preferències del pacient. Per exemple, el sistema MobiGuide és capaç de suggerir al pacient, si cal, que augmenti la quantitat de carbohidrats de la seva dieta. Un altre exemple, el sistema pot recomanar que el pacient torni a controlar la glucosa en sang si el registre mostra un valor massa alt. El què probablement és un error en la introducció de les dades. És important diferenciar el què és un error d’introducció i el què és un valor real elevat.

P: Quines són les complicacions més importants pel nouvingut?

R: Malgrat les complicacions són baixes, els nadons de mares amb diabetis gestacional poden patir:

  • Baix nivell de glucosa en néixer (Hipoglucèmia)
  • Baixos nivells de calci i magnesi en sang
  • Icterícia
  • Problemes respiratoris

La hipoglucèmia és la complicació més freqüent, tot i això, la incidència és poc habitual. 

La hipoglucèmia es controla fent controls de glucèmies durant els primers 1 – 2 dies de vida.

P: Quin tipus d’informació es genera pel pacient?

R: El MobiGuide pot donar suport al pacient en el dia a dia de la seva teràpia, per exemple, pot enviar recordatoris de la importància de la dieta i la necessitat de realitzar exercici cada dia.

La pacient pot usar el seu smartphone per registrar les lectures de la seva glucèmia capil·lar, de cetona i proteïnes en orina i pressió arterial. Aquesta informació proporciona als metges informació molt útil pel control mèdic sense la necessitat pel pacient d’estar físicament present, estalviant visites a l’hospital.

P Quin és el propòsit del Projecte MobiGuide?

R: El MobiGuide és un projecte Europeu que desenvolupa un sistema innovador de telemedecina per ajudar a pacients amb malalties cròniques. La Diabetis Gestacional és una de les primeres malalties cròniques per la qual es dissenya el MobiGuide. Tot seguit s’explica el MobiGuide per a la Diabetis Gestacional.

Els sistema MobiGuide de telemedecina habilita per fer el monitoratge a casa de pacients amb diabetis gestacional i també proporciona indicacions mèdiques i fa suggeriments seguint les bases de coneixement de la patologia, tant a pacients com a metges. Aquestes bases de coneixement fan refereixen a l’última evidència científica sobre el millor tractament en diabetis gestacional, que es troba en les Guies Clíniques. Les Guies Clíniques són documents desenvolupats per comitès de científics experts. Les Guies contenen tota l’evidència científica sobre els tractaments més efectius en les diferents circumstàncies que es puguin presentar.

El concepte de “suggeriments guiats” és molt important i representa un aspecte innovador del sistema. El MobiGuide és un sistema intel·ligent que verifica contínuament les guies clíniques i envia les recomanacions en base a l’acoblament de les dades clíniques de la pacient amb l’evidència mèdica que es troba a les guies.

El quid del sistema MobiGuide tracta d’un programari intel·ligent capaç d’identificar les recomanacions de les guies clíniques, adaptant-les a les condicions de cada pacient i que les pot presentar a l’endocrí per a què trií si les accepta o les modifica. I encara més, el sistema MobiGuide és capaç de tenir en consideració les preferències de la pacient en les situacions que no són estrictament obligatòries o predeterminades per la situació clínica. 

P: Com es diagnostica la diabetis gestacional?

R: Totes les dones embarassades se’ls hi fa la comprovació per detectar la diabetis gestacional. Normalment la prova es fa entre les setmanes 24 i 28. En tot cas, caldrà fer-la durant el primer trimestre de gestació si hi ha factors de risc.

La prova de detecció s’anomena “El Test d’O’Sullivan i mesura la glucosa en sang al cap d’una hora d’haver ingerit 50g de glucosa. Si el resultat no és l’esperat es fa una segona prova que s’anomena Test de Tolerància Oral de Glucosa (en anglès OGTT).

Si el resultat surt normal, llavors es pot descartar la diabetis gestacional. Amb aquesta prova, la OGTT, la glucosa es mesura sense que el pacient hagi pres res abans i llavors se li donen 100g de glucosa i es mesura la quantitat en sang cada hora 3 vegades seguides. Si dos o tres valors de glucosa en sang són elevats, llavors es diagnostica la diabetis gestacional.

P: Què és la cetonúria?

R: Quan el cos no pot fer servir la glucosa, el cos fa servir el greix per obtenir energia. Aquest procés provoca la formació de cossos cetònics que acaben excretant-se per l’orina. Una baixa ingesta de carbohidrats o llargs períodes entre àpat i àpat provoquen l’aparició de la cetonúria.

La cetonúria esdevé un risc pel nadó. Per aquest motiu, es recomana de seguir la dieta correcta que consisteix en la ingesta de 6 àpats al dia, sense saltar-se’n cap o allargant massa el temps entre ells. També és important mesurar els nivells de cetona en la primera orina del matí.

P: Quin és el tractament per a la diabetis gestacional?

R: L’objectiu més important és controlar els nivells de glucosa en sang. Això suposa:

  • Realitzar 4 controls de glucosa en sang per dia (un en dejú i 3 una hora després de l’esmorzar, el dinar i el sopar. 
  • Seguir una dieta personalitzada equilibrada
  • Mesurar la cetona en orina cada matí
  • Seguir un programa d’exercici físic, sempre que no hi hagi alguna contraindicació

Si seguint la dieta i el programa d’exercici no n’hi ha prou caldrà prescriure insulina, l’únic medicament aprovat pel control de glucosa en la gestació.

P: Com afecta la diabetis gestacional l’embaràs i el part?

R: La diabetis gestacional augmenta el risc de macrosomia (que vol dir un pes del nadó en néixer superior a 4 Kg), hidramni (excés de líquid amniòtic), infeccions urinàries, part prematur, per cesària i la necessitat d’emprar instruments (com els fòrceps, l’espàtula de Thierry, ...  ) durant el part.

No s’ha associat la diabetis gestacional amb l’augment del risc de malformacions congènites.

P: Quins són els factors de risc per a la diabetis gestacional?

R: A vegades afecta a dones que no tenen cap factor de risc associat, però sovint passa en dones amb un o més dels següents característiques:

La pacient té familiars amb diabetis mellitus, és major de 35a, té obesitat, ja l’ha patit en embarassos anteriors o ha tingut algun fill amb un pes en néixer superior a 4Kg.

P: Què provoca la diabetis gestacional?

R: La insulina és una hormona responsable que la glucosa entri dins les cèl·lules. Durant el període de gestació, la placenta secreta algunes hormones necessàries pel desenvolupament del fetus. Aquestes hormones disminueixen l’acció de la insulina i per compensar-ho, normalment el cos de la dona secreta més insulina. Quan apareix la diabetis gestacional, és perquè el cos no en produeix prou el què fa que el nivell de glucosa en sang estigui per sobre de lo normal.